Capítols de llibre i publicacions electròniques

Antònia Carré,«Del llatí al català. El cas del Regimen sanitatis ad regem Aragonum d’Arnau de Vilanova», a Isabel Müller i Frank Savelsberg (eds.), El saber a la Corona d’Aragó a l’Edat Mitjana i al Renaixement, Berlín, De Gruyter, 2021, pp. 317-336.
Antònia Carré, articles signats a Manícula. Taller d’edició i anotació de textos.
Antònia Carré, «Els sequaços literaris de Guillem Metge», a Anna Alberni, Lluís Cifuentes, Joan Santanach i Albert Soler (eds.), «Qui fruit ne sap collir». Homenatge a Lola Badia, Barcelona, Universitat de Barcelona – Barcino (Filologia UB), 2021, vol. 1, pp. 145-155.
Antònia Carré, “Les arrels científiques de la misogínia trepitgen les ciutats medievals”, a Tina Sabater Rebassa, Magdalena Cerdà Garriga, Antònia Juan Vicens (coords.), «Ciutat és congregació concordant de moltes persones». La ciutat a l’edat mitjana, Palma, Universitat de les Illes Balears, 2020, pp. 215-255.
Antònia Carré, «‘De les coses que el cos nodreixen’. Els aliments al Regiment de sanitat d’Arnau de Vilanova», a J. Salas-Salvadó, M. Barbany, A. Mariné (eds.), Alimentació i nutrició a Catalunya: industrials, productors i cientifics, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2019, pp. 171-185.
Antònia Carré, «El Regiment de sanitat d’Arnau de Vilanova«, Temes de Sciència.cat (2017). Publicació electrònica.
Antònia Carré i Lluís Cifuentes, «Girolamo Manfredi, Quesits (Barcelona, Pere Posa, 1499)», en Neus Verger (coord.), Els tresors de la Universitat de Barcelona: fons bibliogràfic del CRAI Biblioteca de Reserva, Barcelona, Universitat de Barcelona, 2016, pp. 154-157.
Antònia Carré i Jaume Torró, «L’Espill de Jaume Roig«, en Àlex Broch (dir.), Història de la Literatura catalana, vol. 3 (Literatura medieval: segle XV, ed. Lola Badia), Barcelona, Enciclopèdia Catalana -Barcino – Ajuntament de Barcelona, 2015, pp. 251-304.
Antònia Carré, «Les traduccions catalanes medievals i els Aforismes d’Hipòcrates. Testimonis d’una demanda d’informació mèdica entre metges i no metges«, Temes de Sciència.cat (2011). Publicació electrònica.
Redactora de: Diccionari de la Literatura Catalana, dir. per Àlex Broch, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2008 [articles: Espill, Jaume Roig, Lola Badia i altres].
Antònia Carré, «Girolamo Manfredi i el seu Liber de homine (Quesits o perquens)«, Temes de Sciència.cat (2010). Publicació electrònica.
Antònia Carré, «Jaume Roig i l’Espill«, al web del Centre Català del Pen Club (2008).
Antònia Carré, «Jaume Roig i el seu Espill: entre la professió mèdica i la literatura«, Temes de Sciència.cat (2008). Publicació electrònica.
Col·laboradora de: Diccionari d’historiografia catalana, dir. per Antoni Simó, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2003 [articles: història de la literatura (historiografia), Joan Coromines, Antoni Comas, Alfred Morel-Fatio, Martí de Riquer].
Antònia Carré, «El rescrit de Jaume Roig i les noves rimades comediades«, en Lola Badia, Miriam Cabré i Sadurní Martí (ed.), Literatura i cultura a la Corona d’Aragó (s. XIII-XV): Actes del III Col·loqui «Problemes i Mètodes de Literatura Catalana Antiga» (Universitat de Girona, 5-8 de juliol de 2000), Barcelona, Curial Edicions Catalanes – Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2002, pp. 355-372.
Antònia Carré, «El manuscrit Vat. Lat. 4806«, a Jaume Roig, Spill, ed. de la Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives / Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes (2001). Publicació electrònica.
Antònia Carré, Tirant lo Blanc o Internet pacifista (1999). Pàgina web.
Antònia Carré, «La medicina com a referons cultural a l’Espill de Jaume Roig«, en Antònia Carré i Josep Solervicens, Jaume Roig i Cristòfor Despuig: dos assaigs sobre cultura i literatura dels segles XV i XVI, Vic, Eumo Editorial (Escolis, 2), 1996, pp. 7-71.
Antònia Carré, «L’estil de Jaume Roig: les propostes ètica i estètica de l’Espill«, en Lola Badia i Albert Soler (ed.), Intel.lectuals i escriptors a la baixa Edat Mitjana catalana, Barcelona, Curial Edicions Catalanes – Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1994, pp. 185-219.

Prestatgeries de la Biblioteca de Lletres de la Universitat de Barcelona, dissenyades per Elies Rogent al segle XIX. Foto d'Agustí Ensesa.