L'aspiradora de Ramon Llull

Antònia Carré-Pons

  • SHARE:

L’aspiradora de Ramon Llull (Meteora, 2016) constitueix el meu particular homenatge  al gran filòsof mallorquí en el 700 aniversari de la seva mort. Com es pot deduir pel títol, no es tracta pas d’una novel·la històrica (ja n’he escrit una), sinó que està ambientada precisament el 2016.

El Pol és un periodista cultural, de caràcter ordenat i metòdic, devot dels seus curiosos germans i ple de consciència social, de rebel·lia contra el que considera injust o abusiu. La Blanca és una creativa d’una agència de publicitat, de caràcter insegur, que rep un encàrrec de prestigi relacionat amb la figura de Ramon Llull. El Pol, quan decideix lluitar per un ideal que creu superior, pot ser capaç de capgirar la seva vida, d’anar allà on sigui, sense aturar-se gaire en els detalls. La Blanca, quan s’entusiasma amb un projecte, s’hi capbussa obsessivament, i més si hi detecta un seguit de coincidències amb la seva pròpia persona, amb el seu propi nom.

L’aspiradora de Ramon Llull és una història de lluita entre el compromís proper i el compromís global, un conflicte humà dels nostres dies, les arrels del qual penetren i es perden en els segles, fins als temps del gran filòsof mallorquí.

La crítica ha dit...

“Antònia Carré-Pons, al marge de la seva excel·lent trajectòria professional de professora, estudiosa i textualista de la literatura catalana antiga, ha encetat en els darrers anys una meteòrica carrera com a narradora contemporània, una carrera que hem de qualificar d’atractiva i substanciosa.”

“L’aspiradora de Ramon Llull és, de llarg, la contribució més viva i creativa de l’Any Llull.”

Sam Abrams,  El Mundo / Tendències, 27 d’octubre de 2016

Vegeu l’article de Sam Abrams:

https://www.antoniacarrepons.cat/pdf

L’aspiradora de Ramon Llull és, a més, un bon retrat generacional, cosa que sens dubte pot fer que els lectors joves s’enganxin a la ficció que ens proposa i, de retruc, s’interessin per la figura i l’obra de Llull. Fresca, actual i de lectura àgil, et convida a pensar, a saber i a llegir més d’aquesta figura gegantina del pensament i la cultura que és Ramon Llull.”

Maria Nunes, Núvol, 6 de setembre de 2016

Maria Nunes, “Llull amb ulls d’avui”

Entrevistes

“A.C. Aquesta és una altra de les teves constants: l’interès per les dones.

A.C.-P. Sí. S’ha de parlar dels homes i de les dones. Nosaltres patim un plus de desconeixement i s’han de reivindicar aquestes figures, com les dones que il·luminaven manuscrits que ni tan sols se sap que existien. Tot el que explico de la dona de Llull és el poc que en sabem. M’he inventat les preguntes que es va fer ella quan l’home li va marxar per convertir infidels. Només en tenim una carta queixant-se al batlle de Palma perquè l’home se li ha tornat contemplatiu i no s’ocupa de res. No m’estranya: Llull va escriu 265 obres. És brutal.”

Ada Castells, El Punt-Avui. Cultura, 17 de juliol de 2016

“Ramon Llull s’ha de treure al carrer”

“M.N. Qualificaries la teva novel·la de divulgativa?

A.C.-P. L’adjectiu em sembla molt pertinent, sí. Sempre he pensat que els autors medievals, els nostres grans clàssics, s’han de fer conèixer a la gent, s’han de fer sortir del clos de la universitat. Sempre he defensat i practicat la divulgació científica. Per a mi, divulgació vol dir posar a l’abast d’un públic ampli idees i conceptes, no vol pas dir diluir els conceptes i les idees fins a convertir-los en no res perquè tothom els pugui entendre. En aquest sentit, crec que sí, que la meva novel·la divulga la figura i l’obra de Llull d’una manera molt passadora. El fet que els protagonistes, la Blanca i el Pol, siguin joves, d’uns trenta anys, apropa el gran filòsof mallorquí al públic actual. La Blanca comença a interessar-se intel·lectualment per Llull perquè li encarreguen el disseny d’un anunci publicitari per a l’Any Llull i el Pol s’identifica tant amb el personatge que acaba seguint el seu periple vital fins al final. La novel·la s’acaba a l’Àfrica perquè Ramon Llull hi va viatjar. No podia ser d’una altra manera.”  

Maria Nunes, Llegir en cas d’incendi, 8 de setembre de 2016

“Ramon Llull, si visqués ara, seria un antisistema cultural”

Entrevista de Rosa de Diego al programa 'El matí', de Ràdio 4 (26 de juliol de 2016)

Benvingut/da! Aquest web utilitza cookies. Llegeix la política de cookies.

Los ajustes de cookies de esta web están configurados para "permitir cookies" y así ofrecerte la mejor experiencia de navegación posible. Si sigues utilizando esta web sin cambiar tus ajustes de cookies o haces clic en "Aceptar" estarás dando tu consentimiento a esto.

Cerrar