Com s'esbrava la mala llet

Antònia Carré-Pons

  • SHARE:

Un conte a Catorze. Cultura viva

La meva darrera publicació és el volum de contes Com s’esbrava la mala llet (2018), editats pel Club Editor dins de la col·lecció “El Club dels Novel·listes”, una col·lecció que, com el seu nom indica, és molt adequada per acollir narracions curtes. A la contracoberta hi llegim:

“Aquest llibre va de vells. Sense embuts i al natural: ni jaies, ni avis, ni ancians, sinó homes i dones en aquesta etapa de la vida en què tot es gira com un mitjó. La imparable tercera edat, no pas com la pinten les companyies d’assegurances sinó tal com és als carrers i a les cases.

Una variada galeria de personatges apareix en aquests contes on passa de tot: desfilades de moda al geriàtric, flirtejos al ball del casal d’avis, nostàlgies persistents o revolucions sexuals dels qui s’han quedat vidus. El pare pidola el cotxe al fill, la mare demana un cavall a la filla, les inhibicions cauen i el present es torna surrealista, tant si vius sol com si els fills i néts et cuiden, et vigilen, t’aguanten.

Després de Monzó i Pàmies, Antònia Carré-Pons aborda la vellesa des de la pura ficció, a estones amb humor negre, sempre amb una tranquil·litat als antípodes del sentimentalisme.”

Al novembre del 2019 se’n publica la quarta edició.

La crítica ha dit...

“Una narradora pràcticament desconeguda fa set anys, però que en aquest temps ha esdevingut imprescindible en el nou panorama literari català.”

Sebastià Bennasar, “Antònia Carré-Pons ‘esbrava’ la mala llet emprant la vellesa com a tema literari”, Vilaweb, 14 de febrer 2018

“La lectura de Com s’esbrava la mala llet ens recorda que l’espurna de la vida (biològica) es resisteix a apagar-se ben bé fins a la tomba. (…)

Les narracions de Com s’esbrava la mala llet són elàstiques, flueixen com si no hagués estat gens difícil escriure-les. Vista la facilitat amb què els relats se succeeixen els uns als altres sense grinyolar, no sorprèn que les cites que obren els contes siguin magistrals: Hervé Guibert (“Estimes la teva mare? Jo no responc, és clar”), Thomas de Quincey, Alice Munro. La maleta lectora d’Antònia Carré-Pons, formada en el món medieval i autodidacta en literatura internacional contemporània, és pesant i ha donat bons fruits. És remarcable la capacitat que té d’aprofundir en la psique de personatges diferents (…)”

Júlia Bacardit, “La llibertat dels vells”, Núvol, 19 de març 2018

“Com s’esbrava la mala llet (Club Editor)  és una joieta perquè té una dicció nova amb uns temes gerontològics clàssics. Dura i inoblidable.”

Biel Mesquida, “De dietaris i de novetats”, Diari de Mallorca, 29 de març de 2018.

“Per la brevetat i la contundència del volum, pel títol encertat o per la convicció de la seva editora o per tot plegat, ha fet un salt endavant: de tigre.”

Julià Guillamon, “És trist fer-se gran”, Culturals de La Vanguardia, 31 de març de 2018

“(…) Antònia Carré-Pons se situa en el promontori de l’observador. Mira amb ull clínic, explora la quotidianitat d’aquestes persones, pren nota i conta les seues històries sense escarafalls, sense cinisme, sense jutjar i sense caure en el sentimentalisme. Amb un humor que descongestiona i trau solemnitat a la narració. L’autora, per dir-ho així, és capaç de trobar un punt de cocció intel·ligent.”

Xavier Aliaga, “Històries breus de quan la vida s’allarga”, El Temps, 17 d’abril de 2018

“Un llibre tan desolador com entusiasta. Una petita bomba de mà que ha petat al mig del camí i que ha deixat anar vuit fragments de metralla que si t’enganxen, et foraden.”

Antoni Veciana Ribes, “Com (no) s’esbrava la mala llet”, 3 de maig de 2018

Benvingut/da! Aquest web utilitza cookies. Llegeix la política de cookies.

Los ajustes de cookies de esta web están configurados para "permitir cookies" y así ofrecerte la mejor experiencia de navegación posible. Si sigues utilizando esta web sin cambiar tus ajustes de cookies o haces clic en "Aceptar" estarás dando tu consentimiento a esto.

Cerrar