Rellotges en temps de pluja

Antònia Carré-Pons

  • SHARE:

Amb Rellotges en temps de pluja (Meteora, 2014) construeixo una novel·la de personatges, protagonitzada per tres dones i un home, de professió rellotger. Tots quatre conflueixen a la rellotgeria situada a l’Eixample barceloní, prop de l’Arc de Triomf. Són persones com qualsevol de nosaltres, sense una vida heroica, però amb una vida quotidiana rica.

A l’aparador d’una rellotgeria situada vora l’Arc de Triomf de Barcelona, s’hi apleguen moltes coses a més de rellotges, joies o objectes de regal. Els seus vidres ens reflecteixen la vida de la Rita, la Julia, la Poma i el rellotger cinèfil, que ens ofereixen un mosaic narratiu d’amors intensos, d’episodis dramàtics, d’abnegació en la feina diària, de lluites personals contra la crueltat humana o la del destí.

La novel·la ens trasllada també a una Cracòvia que pugna per recuperar les llibertats, a la geografia plena de nostàlgia de Cabo de Gata i al record d’una Viena sota una pluja sempre torbadora.

Rellotges en temps de pluja és un profund homenatge literari a aquelles persones que, dia rere dia, ens trobem pel carrer i que poden ser protagonistes d’una història vital extraordinària, encara que ens sigui desconeguda.

La crítica ha dit...

“Aquesta novel·la és com un catàleg limitat d’amors i desamors. No és una obra romàntica, ensucrada, sentenciosa. No. Ens parla de molts altres temes, de concrets com ara la vida a Cracòvia sota l’opressió comunista, el funcionament dels rellotges, les parts de l’armadura medieval, el poeta Foix, referents cinematogràfics (sobretot El tercer home), i també de temes universals (…)”

Lluís Llort, Avui. Cultura, 24 d’octubre de 2014

Lluís Llort, “Tres senyores i un senyor”

“Antònia Carré-Pons ens presenta una novel·la amb un tema interessant, amb uns personatges ben construïts, acompanyada de referències cinèfiles i literàries i, sobretot, escrita amb un estil àgil i amè, en una llengua expressiva, rica, llegidora, dúctil, sempre correcta i polida però gens encarcarada, fluïda, genuïna en tots els aspectes. En un català, en suma, que dóna gust de llegir perquè combina rigor amb naturalitat.”

Maria Nunes, Llegir en cas d’incendi, 7 d’octubre de 2014

Maria Nunes, “Antònia Carré-Pons dóna corda a la vida”

La crítica ha dit...

“Uno de los puntos más destacados de la novela son las escenas cotidianas que la nutren. Los personajes reflexionan comiéndose un bocadillo o tiñéndose el pelo. Eso los empuja hasta el lector, los acerca hasta tal punto que es muy fácil empatizar con ellos, visualizarlos y comprenderlos.”

Irene Julve Nieto, El genio maligno, núm. 18, marzo 2016

Irene Julve Nieto, El genio maligno

Entrevista de Mariona Tomàs, al programa 'El Submarí' de Ràdio Terrassa (21 abril 2015)

L'editor, Jordi Fernando, explica la novel·la

Benvingut/da! Aquest web utilitza cookies. Llegeix la política de cookies.

Los ajustes de cookies de esta web están configurados para "permitir cookies" y así ofrecerte la mejor experiencia de navegación posible. Si sigues utilizando esta web sin cambiar tus ajustes de cookies o haces clic en "Aceptar" estarás dando tu consentimiento a esto.

Cerrar